Projectes
Notícies
Galeria d'imatges
Documentació
Multimèdia

 

Vídeo de la jornada, elaborat per la Casa d'Oficis de Manlleu

El divendres 25 de febrer, prop de vuitanta de persones van participar a la jornada “La Regeneració Urbana i el Treball”, organitzada per l’Institut de Desenvolupament de l’Erm (IDE) i l’Oficina de Promoció Econòmica (OPE) de l’Ajuntament de Manlleu, que es va fer al Casal Cívic. Després de l’experiència de Manlleu amb el Pla de Millora del Barri de l’Erm, que va entrar el desembre de 2004 a la primera convocatòria de la Llei de barris i que s’ha desenvolupat entre els anys 2005 i 2010, des de l’Ajuntament es va apostar per debatre a l’entorn del treball, un dels factors cabdals a l’hora d’aplicar un pla de regeneració urbana. El primer punt del programa va ser la presentació del llibre Situació i perspectives laborals al barri de l’Erm de Manlleu: el treball com a factor de cohesió social, editat per l’IDE. Aquesta obra sorgeix d’un estudi fet a l’Erm entre els anys 2007 i 2008 pel Grup de recerca QUIT de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’alcalde de Manlleu, Pere Prat, el responsable de Programes de Desen­­vo­lupament Local del Servei d’Ocupació de Catalunya, del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Mateo Hernando, i el director de l’estudi i membre del QUIT, Andreu Lope, van presentar el llibre. L’alcalde de Manlleu va agrair tot el treball fet des de la Llei de barris, ja que fruit de la tasca conjunta amb els veïns i veïnes del barri de l’Erm i les associacions “el barri torna a formar part de Manlleu”. Per la seva part, Mateo Hernando va recalcar la importància d’aquest tipus de publicació, ja que és una col·laboració entre diferents administracions públiques i la Generalitat i mostra la cooperació entre departaments a nivell estructural i d’intervenció als territoris que necessiten polítiques de treball, i la cooperació en l’àmbit local on col·laboren tots els territoris per aconseguir resultats. Hernando va explicar que el 2006 hi havia 12 barris dins el Pla de barris i ara ja n’hi ha 113 de 90 municipis diferents, amb un pressupost de 30 MEUR. Per altra banda, el director de l’estudi, Andreu Lope, va explicar l’estudi, que va incloure una enquesta a 1.400 persones de les 1.832 que hi ha al barri en edat laboral, i 30 entrevistes a agents socials implicats a la recerca de treball, per conèixer la realitat al barri de l’Erm. La població de l’Erm té un índex d’atur més elevat que la resta de la ciutat, així com un nivell d’ocupació baix i poc qualificat, i un nivell educatiu inferior al de la resta de Manlleu. Davant d’aquesta situació, Lope va afirmar que “és imprescindible que el disseny de les polítiques actives es generi des de l’àmbit local, ja que per millorar l’ocupabilitat i afavorir la cohesió social només es pot actuar si es coneixen les necessitats de les persones”. Tot seguit, la gerent de l’IDE, Betlem Parés, va presentar les actuacions de desenvo­lu­pa­ment social i econòmic que s’han dut a terme en el Pla de Millora del Barri de l’Erm, i que són transversals als altres àmbits d’actuació: habitatge, equipaments i espai públic. Després, la taula de treball “Joves, treball, formació i entorn familiar” va ser presentada per la directora de l’Àrea de Benestar Social, Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Manlleu, Àgata Gelpí, i hi van intervenir el psicòleg i especialista en adolescència i joves, Jaume Funes, i el president de l’Associació de Veïns i Veïnes del Barri de l’Erm, Lluís Donoso. Durant la seva intervenció, Funes va criticar que les autoritats utilitzin la paraula “Ni-Ni” per a designar a aquells joves que no estudien ni tenen feina, ja que el més important és per què es troben en aquesta situació i no pas com s’han d’anomenar. Funes va explicar que el que necessiten els adolescents i els joves és una persona adulta propera i positiva que esdevingui un referent motivador i que els serveixi de guia i els ensenyi que s’han de formar i aprendre. La segona taula de treball va debatre “A la recerca de noves oportunitats d’empreses”. La va presentar la directora de l’OPE, Núria Macià, i hi van intervenir l’experta en economia social i en creació d’empreses Mireia Franch, i el cap de projectes de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Pere Sirvent. Sirvent va aportar la seva experiència en la remodelació de desenes de mercats, com el de Manlleu, en què ha col·laborat. Va defensar que les administracions inverteixin en equipaments com aquests, ja que esdevenen un motor en la reactivació econòmica del seu entorn i va apuntar que a l’Erm s’hi generaran noves oportunitats comercials. Per la seva banda, Mireia Franch, a partir de l’anàlisi de l’estructura empre­sarial catalana, amb més d’un 90% per empreses de menys de deu treballadors, va apuntar que les noves oportunitats empresarials passen per unir esforços entre empreses que poden col·laborar per ser més potents i competitives. Va defensar el foment de l’esperit empre­nedor des de les administracions, sempre que no s’incentivi l’auto­ocupació precària, com la que pateixen moltes persones autònomes. La jornada va comptar amb el suport del Departament de Territori i Sosteni­bilitat i el SOC de la Generalitat, el Fons Social Europeu i l’Associació de Veïns i Veïnes del Barri de l’Erm de Manlleu.

 

Tornar

Enviat per AnnaMarta Roca